Dues activitats físiques que són de molta ajuda per mantenir una bona salut, són el caminar i córrer. A més a més, mitjançant aquestes dues es podrà baixar de pes de forma natural millorant la nostra qualitat de vida.

També afavoreix a la pressió sanguínia, disminuint el colesterol dolent (*LDL) i augmentant el colesterol bo (*HDL), millorant la forma en què el nostre organisme metabolitza el sucre i la insulina, sent beneficiós per a la prevenció de la diabetis. Un altre benefici és que produeix el bon funcionament del nostre cervell amb el temps, baixant els nivells d’estrès, juntament amb l’ansietat, augmentant l’autoestima i la confiança.

Això es produeix gràcies que l’activitat física augmenta els nivells d’endorfines, que són les hormones que proporcionen el benestar.

Entre els seus altres avantatges podem dir que millora la pell amb cel.lulitis, disminueix el diàmetre de les cames i les tonifica aconseguint una millor circulació de la sang eliminant el greix excedent en el nostre cos.

Si encara no t’has apuntat a la Cursa Popular d’AnyósPark, després d’aquest post no et queden ja excuses…

Related posts:

1. El Bosu (2 de 2)
2. Córrer per la platja? Una bona idea!
3. Errors al córrer

(per Sergi Gonzalez)

Ara que s’acaben les vacances de l’estiu i comença de nou la rutina laboral, és un bon moment per a organitzar l’exercici físic que realitzes, mirant d’establir-lo com una activitat més dins la teva vida quotidiana. Per a fer-t’ho més fàcil, et proposo 2 programes setmanals…

—

WELLNESS STYLE: DE 3 A 5 DIES D’EXERCICI FÍSIC PER SETMANA PER TOTS AQUELLS QUE BUSQUIN UN EQUILIBRI PERFECTE ENTRE COS I MENT.

DILLUNS:
Opció 1: Activitat dirigida (AD) amb treball cardiovacular: CYCLING o BOOT CAMP.
Opció 2: AD específica cos i ment: PILATES.

DIMARTS:
Opció 1: Treball muscular + estiraments
Realitza la teva rutina d’entrenament muscular amb la clau tgs.
Opció 2: AD específica cos i ment: PILATES.

DIMECRES:
Opció 1: AD específica tren inferior: GAC
Opció 2: AD específica cos i ment: PILATES o RE.POSTURAL.

DIJOUS:
Opció 1: AD cos i ment PILATES, + 30′ de treball cardiovascular entre 50-70% FCmax + Circuït d’aigües al spa Mosaic.
Opció 2: AD amb predomini del treball cardiovacular: CYCLING  + Circuït d’aigües al spa mosaic.
Opció 3: 30-45′ de treball cardiovascular a intensitat moderada + Circuït d’aigües al spa mosaic.

DIVENDRES:
Opció 1: AD cos i ment: STRECHING + Circuït d’aigües al spa mosaic.
Opció 2: AD específica treball abdominal: IRONABDO.

DISSABTE:
Classe temàtica de la setmana.

DIUMENGE:
Descans

—-

FITNESS STYLE: DE 3 A 6 DIES D’EXERCICI FÍSIC PER SETMANA PER TOTS AQUELLS QUE NECESSITIN UNA GRAN DESCÀRREGA D’ENDORFINES O REALITZAR MOLTA ACTIVITAT FÍSICA PER ESTAR EN FORMA..

DILLUNS:
Opció 1: AD amb predomini del treball cardiovacular: X-TREM-CYCLING o BOOT CAMP.

Opció 2: Musculació + estirametns
Realitza la teva rutina d’entrenament muscular amb la clau TGS.

DIMARTS:
Opció 1: Musculació + estirametns
Realitza la teva rutina d’entrenament muscular amb la clau TGS.
Opció 2: AD amb predomini del treball cardiovacular: CYCLING o BATUKA.

DIMECRES:
Opció 1: AD específica tren inferior: GAC
Opció 2: AD amb predomini del treball cardiovacular: CYCLING + Circuït d’aigües al spa mosaic
Opció 3: Musculació + estirametns
Realitza la teva rutina d’entrenament muscular amb la clau TGS.

DIJOUS:
Opció 1: Musculació + estirametns
Realitza la teva rutina d’entrenament muscular amb la clau TGS.
Opció 2: AD predomini treball cardiovascular: RADICAL CYCLING

DIVENDRES:
Opció 1: AD específica treball abdominal: IRONABDO + 30-45′ cardio intensitat de 65-85% FC.
Opció 2: AD predomini treball cardiovascular: CYCLING
Opció 3: Musculació + estiraments
Realitza la teva rutina d’entrenament muscular amb la clau TGS.

DISSABTE:
Classe temàtica de la setmana + Circuït d’aigües al spa mosaic.

DIUMENGE:
Descans

Related posts:

1. Per què còrrer una cursa popular? (I)
2. Les 4 raons per fer esport
3. Per què còrrer una cursa popular? (i II)

Continuant amb el post de la setmana passada, diem que la prova personal de superació dels propis límits és la força absoluta en gairebé tots els corredors d’una marató. Fins i tot aquells que fan carreres solidàries reconeixen que la voluntat d’arribar a aquest assoliment per si mateixos és el primer. Steve Rama (35) ha corregut per una causa solidària moltes vegades i està entrenant per a la seva primera marató de Londres de 2010, una carrera que és famosa pels seus corredors solidaris.

Més enllà dels objectius personals i solidaris, Rama també inclou entre les seves raons “l’alliberament de les tensions en la carrera provocades per la vida laboral diària”. És un sentiment compartit per Patrick Kessler, també de 35 anys, i sis vegades corredor de maratons.

“Quan s’està entrenant per a una marató, no només busques arribar a el millor equilibri entre la vida i de treball, sinó també és summament relaxant l’estar en contacte amb la naturalesa”, diu el director de l’empresa amb seu en Munich. Aquesta frase respon a una de les raons més important per als alemanys a l’hora de sortir a córrer (fer esport a l’aire lliure), tal com es va descobrir en l’estudi de ASICS. El dia de la carrera d’una marató, no obstant això, la pau i la tranquil·litat de la naturalesa és substituïda pel soroll i el baluern de la multitud – un contrast que se cita sovint com un impuls real d’adrenalina. “La meva cara no ho reflecteix, però ets conscient de la multitud i el suport”, diu el britànic Sarah Blancke, que va córrer la marató de Berlín en 2005 . “Les persones que criden el teu nom i paraules d’alè et donen molt ànim. De fet, quan queden uns pocs quilòmetres, un crit de suport d’un amic pot significar la diferència entre assolir el teu objectiu o no.”

Maratons com entrenament

Un cop es creua la línia de meta, llavors què? “Al principi penses: ‘Mai tornaré a fer-ho’”, diu Kessler. I només uns minuts després, quan sents la increïble sensació de satisfacció i orgull, ja estàs planejant el pròxim repte. “Per a alguns, això significa anar més enllà de maratons”. Mats Söder (41), de Suècia, no corre maratons com un repte, sinó com un mitjà d’entrenament. Es tracta d’un triatleta i competidor d’Ironman que també corre ultramaratons, la més llarga de les quals va ser de 100 km. “Vaig fer el meu primer Ironman en 2000, i vaig nedar durant 3,8 km, 180 kilòmetres amb bicicleta i vaig córrer 42,195 kilòmetres tots en 11:59:15 . Però quan va néixer el meu primer fill tenia compromisos familiars i era més difícil entrenar. Vaig pensar que solament córrer seria suficient, però una marató clàssica ja no ho sentia com un repte. És per això que vaig tornar a ultramaratons el 2003.”

Jeff Barnes (39) del Regne Unit va donar el salt de maratons de triatlons, no per avorriment, sinó perquè combina tres coses que podia fer bé. “Ja que només he tingut la intenció de competir en un Ironman, vaig pensar que aniria a per la qual es considera el més difícil del món -Lanzarote- perquè jo no vull mirar enrere i pensar que havia pres el camí fàcil!” Pot ser sigui aquesta l’actitud d’auto-càstig que estableixen els esports extrems, però Barnes insisteix: “Creo fermament que qualsevol amb bona salut pot completar una marató o Ironman. Jo solia veure la televisió i per a mi aquestes persones eren superhomes, i ara he acabat una. Tot està en la ment. Mai et rendeixis.”

Després d’aquests dos articles sobre corredors, estic convençut que ja no hi ha excuses per no venir el pròxim 5 de setembre a la Cursa Popular d’AnyósPark. T’hi esperem!

Related posts:

1. Per què còrrer una cursa popular? (I)
2. Errors al córrer
3. Avantatges de caminar i córrer

Degut a l’èxit en les inscripcions a la Cursa Popular AnyósPark del 5 de setembre, hem sortit a la web a investigar sobre les motivacions de la gent en participar en aquest tipus de competició, i hem trobat conclusions molt interessants.

“Preguntar per què córrer una marató es tradueix bàsicament en ‘Per què córrer?’”, explica Martin Smith (39) d’Anglaterra, que ha dirigit quatre mitges maratons i dues maratons complets. “Assumint que vostè és un home de mitjana edat com jo, estaria buscant fer una marató en unes quatre hores. Bé, hi ha un munt d’altres esports que requereixen aquest temps. Vostè podria jugar un partit de tennis durant sis hores… Llavors, per què córrer? Personalment, tinc una família i un treball de temps complet que inclou una gran quantitat de viatges. Córrer és l’esport més fàcil d’adaptar-se a un estil de vida molt ocupat perquè pot fer-se en qualsevol lloc, en qualsevol moment i és gratis. A diferència del tennis, el golf o el futbol, no has de ser un membre d’un club, i hi ha relativament poc risc de lesió “, diu el ex-jugador de rugby.

“Una vegada que estàs dintre, el desig de fixar-se un objectiu comença a créixer. El running aparentment ho fa. Qualsevol que siguin la motivacions inicials, les endorfines alliberades durant l’esforç, aparentment conspiren perquè desitgis anar més lluny, més ràpid. Afegeix a això els factors d’estar i sentir-se bé, i un comença a entendre l’atracció.”

Primer el cos, després la ment

Una enquesta ASICS en set nacions europees va revelar recentment que, en general, la gent comença a córrer amb el desig de posar-se en forma i perdre pes, però es converteix en una diversió i un passatemps per a alleujar l’estrès: primer el cos, després la ment. En els set països, el 54% dels nostres corredors afirmen que el fitness és la principal raó per a córrer, i el 63% afirma que és el principal motiu per a continuar. La segona raó més important és la pèrdua de pes, amb un 40% de tots els corredors europeus, sostenint que aquesta és la seva motivació per a començar.

Aquesta no és pas una ambició exclusivament europea. “Vaig començar a córrer fa uns 10 anys per a perdre pes”, diu Michael Kingston (36) de Sud-àfrica, que pesava 105 kg en el moment. “Vaig començar amb carreres de 10 kilòmetres, després vaig progressar a carreres de 15 km fins a mitges maratons. Feia unes 20 maratons i eventualment una marató de 56 Km.. Avui pes 72kg i el que inicialment va ser un gran repte ara simplement s’ha convertit en una manera de vida. Però llavors com ara, superant els límits, la millora contínua i cada vegada intento córrer més ràpid i els reptes a un mateix són realment molt estimulants “, afegeix.

(continua la setmana que ve amb la superació dels límits i les maratons com entrenaments)

Related posts:

1. Per què còrrer una cursa popular? (i II)
2. Errors al córrer
3. Córrer per la platja? Una bona idea!

L’alcohol és un químic potent que deprimeix els inhibidors i afecta al cos en moltes altres formes. És considerat una caloria buida i conté 7 calories per gram, el que és menys que el greix, però molt més que els carbohidratos o les proteïnes. Són calories nutricionalment buides, que bé podrien ser invertides en aliments nutritius.

El seu consum resulta, generalment, en major consum d’aliments. No és habitual  que es prengui un glop sense un aliment que ho acompanyi, aliment que sol ser alt en greixos i calories. Patates fregides, snacks, natxos, etc. Per altra banda, el cos no és capaç de metabolizar alcohol i cremar greixos al mateix temps, el que provoca que la crema de greixos es detingui fins que tot l’alcohol hagi estat eliminat del sistema. Pot dur-li fins a tres dies al cos eliminar totalment l’alcohol d’una sola nit de sortir a beure, i durant aquest temps, tota el greix que es consuma està sent acumulada.

A més, l’alcohol disminuïx els nivells de testosterona i augmenta els de estrógeno. Un dels molts treballs de la testosterona és convertir les proteïnes en teixit muscular. Menys testosterona implica que menys múscul serà reparat i amb el temps pot resultar en metabolisme més baix. I el estrógeno propicia l’emmagatzematge de greixos.

Una beguda casual o dues no solen tenir impactes majors en el pes corporal. Però el consum diari d’alcohol pot inhibir les metes de pèrdua de pes.

Related posts:

1. El cicle dels carbohidrats

Ja estem a l’agost, un mes en el qual la majoria de nosaltres està de vacances. Durant aquest període ens dedicarem a descansar i desconnectar del nostre dia a dia i de les nostres responsabilitats. Per a molts les vacances suposen tot un repte en el que a forma física es refereix, ja que molts es descuren tant que en aquest mes perden completament la seva forma, i per això és que volem donar alguns consells per a no perdre la forma en vacances.

Els viatges ocupen un lloc important en aquests mesos de vacances, per això on ens desplacem hem de comprovar que existeixen llocs en els quals puguem realitzar esport. Qualsevol activitat ens servirà per a mantenir la forma física fins a la volta. En el cas de quedar-nos en un hotel podem comprovar que en aquest existeix un gimnàs que encara que no sigui molt gran quant a instal·lacions ens servirà per a mantenir-nos. Si anem a una segona residència i no tenim gimnàs podem realitzar senzills exercicis per a tonificar i sortir a córrer, caminar o fer senderisme…

La dieta és altre aspecte que hem de controlar. Moltes vegades quan ens anem de viatge ens descurem més i pensem que el nostre organisme també està de vacances. Normalment solem sortir a menjar fora en la majoria dels casos, i el que és pitjor, vam acudir a restaurants econòmics de menjar ràpid que l’única cosa que fan és aportar-nos calories i grasses que durant uns quants dies pot suposar tot un problema. Per això el recomanable és acudir a restaurants casolans de menjar típic del lloc, ja que són els més saludables i els quals ens ofereixen més alternatives a l’hora de triar què menjar.

Evitar fer una vida molt sedentària és fonamental per a no perdre del tot la forma. Per això és necessari que planifiquem activitats complementàries a la típica jornada de platja. És important que combinem diferents tipus d’activitats per a mantenir-nos actius i cremar calories mentre ens divertim. Per això és important gaudir del relax de la platja, però també de visitar monuments i els llocs típics del lloc al que acudim a passar les vacances, ja que d’aquesta manera alternarem descans amb activitat que ens permetrà mantenir-nos en perfecta forma durant els dies que estiguem fora de la nostra casa i sense poder realitzar els nostres entrenaments habituals.

Font: Vitonica

No related posts.

Es parla molt de la possibilitat de convertir-se en addicte a l’anomenat “èxtasi del corredor” i a l’exercici en general. Es diu que l’exercici allibera certs químics que donen sensació de plaer en el cervell coneguts com endorfines. El mateix compost que s’allibera al menjar xocolata o estar enamorat.

Això es diu principalment dels que practiquen carrera, perquè mentre més corrin, major probabilitat tindran d’entrar en aquest èxtasi.

Si bé els estudis referent a això no van ser realitzats en éssers humans sinó en rates, va semblar que els subjectes que realitzaven exercici i eren tractats amb Naloxona (una droga utilitzada per a contrarestar la sobredosi d’opi i provocar símptomes d’abstinència immediata) van tenir un nivell molt més alt de síndrome d’abstinència. La conclusió final semblava indicar que l’exercici, igual que l’abús de drogues, duu a l’alliberament de neurotransmisors com les endorfines i la dopamina, que es relacionen amb la sensació de recompensa.

Com amb la ingesta d’aliments i moltes altres coses, moderar-se sembla ser la clau, ja que sempre que no interfereixi amb altres aspectes de la vida, l’exercici és una part vital per a dur una vida sana a nivell tant físic com mental. Per descomptat, molta gent dirà que si bé l’exercici se sent genial, no té gens que veure amb una addicció.

Encara que és molt probable que tots coneguem a algú que hagi dut l’exercici a l’extrem.

Related posts:

1. Per què còrrer una cursa popular? (I)

Córrer és una activitat esportiva que ha d’acompanyar-nos sempre, hem de ser constants i no abandonar-la a l’estiu quan la calor estreny. Molts de nosaltres quan ens anem de vacances deixem de fer exercici, i és precisament quan estem en la platja que podem aprofitar per córrer de manera diferent a com ho fem habitualment, i és fer-lo descalços sobre la sorra.

Per a la gran majoria de nosaltres la platja és relaxació, però també pot ser el millor escenari per a practicar carrera.  Malgrat tot és un mitjà bastant inestable, pel que la carrera en ell és molt més costosa i comporta una major sobrecàrrega dels músculs de les cames. Però existeix una bona forma de córrer sobre la sorra de la platja, i és descalços.

Els peus estan acostumats a anar sempre protegits pel calçat a l’hora de sortir a córrer. Aquest fet ha derivat que molts punts sensorials que es troben en la planta del peu s’hagin atrofiat. Per a evitar això, córrer descalços per la platja pot tornar a activar-los i millorar així l’activitat. Bàsicament el que ens proporciona córrer descalços per la sorra de la platja és una major activació de la circulació sanguínia, que ens ajudarà a millorar diversos aspectes del nostre organisme. Caminar o córrer sobre la sorra ens farà millorar la postura, ja que mantindrem millor l’equilibri i estarem molt més alçats al llarg de tot el temps que duri l’activitat, evitant així lesions pròpies de la carrera o sobrecàrregues lumbares. Això sí, hem de tenir en compte que la realització de la carrera en la platja no és igual que en pista, ja que la sorra ens oferix una alta resistència, pel que la velocitat d’execució de la mateixa no serà igual i la sobrecàrrega muscular serà major.

Tot això és el que fa que córrer sobre la sorra de la platja sigui una activitat a més més intensa i amb la qual cremem moltes més calories que de manera habitual.

Related posts:

1. Errors al córrer
2. Per què còrrer una cursa popular? (i II)
3. Avantatges de caminar i córrer

Amb els temps, els professionals dels fitness podem detectar errors que es repeteixen sovint, i contra els quals hem de lluitar des d’un bon principi mab els nostres entrenats. Fes una miradeta a la llista d’“això no es fa” i decideix tu mateix si ets un bon alumne o no en el gimnàs…

Primer NO: Beure poca aigua. La correcta hidratació és la meitat del treball en el gimnàs. Sense aigua no hi ha rendiment i poden aparèixer les lesions. La companyia de l’ampolla d’aigua és fonamental per a un bon entrenament, sempre.

Segon NO: Menjar gens o molt abans d’anar al gimnàs. Ambdues coses són igual de males. El no menjar durant molt temps abans d’anar al gimnàs farà que augmenti el risc de sofrir hipoglucèmies i menjar en abundància abans desviarà gran part de la teva sang a l’aparell digestiu i perdràs rendiment o et pot donar un cort de digestió.

Tercer NO: Usar vestimenta o calçat inadequat. La comoditat és molt important a l’hora de realitzar una activitat física. Una vestimenta còmoda, transpirable i de poc pes ajudarà a fer més suportable l’activitat. El calçat també és peça important, sobretot en activitats tipus aerobic, spinning o carrera, on el peu deu estar còmode i en un ambient òptim que eviti lesions.

Quart NO: Abrigar-te massa per a realitzar exercici. Ja vam veure un post en el qual es tira per terra la teoria que suant es perd pes. Suant solament aconsegueixes deshidratar-te encara més i baixar el teu rendiment.

Cinquè NO: No seguir una rutina d’exercicis o seguir sempre la mateixa. Una rutina t’organitza el treball al llarg del temps en intensitat, exercicis, variabilitat i s’adapta a les teves possibilitats. No seguir una rutina (adequada) és anar donant pals de cec sense saber si el que fas és per a millorar o pot ocasionar-te un sobreentrenamiento. Igual que és important seguir una rutina és igual d’important variar la rutina en el moment adequat per a anar millorant i variant.

Sisè NO: Oblidar-te dels estiraments. És un error molt comú arribar al gimnàs i posar-se a fer peses directament o una altra activitat. Un bon escalfament amb els seus estiraments ajudarà als teus músculs a posar-se a punt abans de fer exercici més intens, així evitaràs lesions i avisaràs al teu cos de la qual li espera en els pròxims minuts.

Setè NO: Forçar fins a sentir dolor. Sobretot al fer peses o estiraments existeix la creença que no servirà per res si no se sofreix i sent dolor. Gens més lluny de la realitat, el dolor (que no sofriment físic) és l’últim indicatiu abans d’una lesió. Cadascun deu adaptar l’entrenament a les seves possibilitats i no picar-se amb el company de torn.

Vuitè NO: No respectar les pauses i dies de descans. El descans és part fonamental de l’entrenament. Tan important és el fer activitat com el descansar perquè l’organisme assimili aquest esforç i li doni temps a reposar-se i sobreposar-se per a estar llest la pròxima vegada.

Novè NO: Realitzar una activitat intensa abans de dormir. L’exercici massa intens estimula el sistema nerviós i pot interferir en les nostres hores de descans arribant fins i tot a l’insomni. Si vas a fer exercici abans de dormir millor que sigui una activitat d’intensitat mitja que no esgoti per complet al teu organisme.

Desè NO: Anar al gimnàs en chanclas o sense mitjons. Més enllà del tema de la higiene, els mitjons ens protegeixen de rozaduras. Juntament amb el calçat, els mitjons formen un tandem important en qüestió de comoditat i seguretat del peu.

Esperem que no t hagis trobat identificat amb molts d’aquests punts que s’han tractat, i si és així avui pot ser un bon dia per a començar a canviar hàbits. Si tens algun dubte més no ho deixis correr i consulta al teu monitor d’AnyósPark o d’Urban.

Related posts:

1. Una rutina de natació
2. Com tornar a entrenar?
3. Errors al córrer

Mantenir els músculs flexibles és impossible amb l’estrès en el treball, i aquestes tensions se sumen a la seva sessió d’exercicis, per tant inevitablement les rebels enrampades provoquen un dolorós sofriment.

Fins i tot un petit micro estrip del múscul és suficient com dany, que no es pot deixar passar, “Eviti la temptació de descansar els músculs isquiotibials”, diu Nicole DeAvilla, Ananda-RYT certificada amb experiència en medicina esportiva.

Quan les fibres musculars comencen a sanar tendeixen a l’acurtament si no hi ha estirament, el que fa encara més difícil la recuperació. No podem oblidar també l’enfortiment, ja que “les víctimes d’accidents poden atrofiar els músculs ràpidament i a continuació, el més segur és que siguin més difícils de rehabilitar quan es busca afegir força”, diu DeAvilla.

El ioga permet estirar i enfortir, oferint una immediata i futura protecció.

Una bona cura és estirar les cames en posició supina. Fiqui’s al llit sobre la seva esquena i col·loqui una corretja (o cinturó) en tot l’arc del seu peu dret, prendre cada extrem de la corretja, dur el seu genoll al seu pit (moure les mans cap amunt i cap avall amb la corretja segons sigui necessari per a l’alliberament de tensió). Exhalar i redreçar la seva cama cap amunt en la mesura dels limitis individuals per a estirar còmodament els músculs isquiotibials. S’ha de retenir almenys 30 segons abans d’alliberar el múscul, però no més d’un minut. Repeteixi el procediment per a la cama esquerra.

“Sense la tensió en l’esquena, els tendons es relaxessin més fàcilment”, diu DeAvilla.

Pot provar també la Llagosta, posició que es fa col·locant els seus peus de tres a quatre polzades de separació i ampliant els seus braços cap a davant, un ample de muscles. Estrenyi les seves natges i pressionant el seu os púbic cap avall en el sòl, inhali i estiri els braços cap a davant i les cames cap a enrere com de si aixequés el seu cos del pis.

Mantingui el seu pelvis en el sòl i sostingui durant 30 segons, repeteixi això per 3 vegades. “Amb la llagosta pot anar a poc a poc i tenir control sobre les seves cames com els seus tendons”, diu DeAvilla. “És un segur l’estirament ja que és difícil d’exagerar”.

No related posts.

Són millors els pesos lliures que les màquines? Aquesta pregunta és molt comuna. La majoria usa una combinació de totes dues, i és bé tenir en compte els beneficis de cadascuna. Per a començar, tant un com l’altra són excel·lents mètodes per a entrenar la resistència, que té molts beneficis a nivell salut, com ho són l’augment de la força, la disminució de greix corporal, i l’augment de densitat òssia, entre altres.

Alguns dels beneficis d’entrenar amb pesos lliures inclouen la no restricció de moviments, com ho fan les màquines. Per altra banda, entrenar d’aquesta forma posa en joc més músculs encarregats de l’estabilitat del cos. A més, aquest tipus d’exercicis són els ideals per a entrenar per a les activitats diàries, a més d’ajudar a la coordinació del cos en general i ajudar a l’equilibri del cos.

Les màquines, per la seva banda, són perfectes per a focalitzar l’entrenament solament en el múscul que s’està exercitant. Proveïx estabilitat i no és necessari que s’estigui tan conscient del que s’està fent tot el temps, ja que és més difícil realitzar l’exercici de manera equívoca. Les màquines també són genials per als principiants i disminuïxen dràsticament el risc de lesions.

En última instància, el tipus d’exercici que es trii depèn essencialment del que més es prefereixi, per qüestió de gustos personals. Un últim avantatge del pes lliure seria que són molt més barats que les màquines per a tenir en la nostra pròpia casa, i a més es poden usar per a una multitud d’exercicis, el que no ocorre amb una màquina específica.

No related posts.

Diu el manual d’estil que no s’han de publicar notes de premsa en un blog, pel que intentaré que s’hi assembli el menys possible…

A qui fem AnyósPark dia a dia ens toca avui omplir-nos d’orgull, ja que aquesta nit serà la presentació oficial del AquaSpa, un projecte llargament somiat que posiciona encara més al nostre grup, si es pot, a l’avantguarda dintre de l’escenari empresarial andorrà.

AnyósPark ha incorporat a les seves completes instal•lacions una nova zona d’aigües, anomenada AquaSpa, que combina i ofereix les màximes possibilitats de gaudiment tant d’oci com d’esport: oci, per l’exclusiva zona de cascades, jets, bancs de massatge i llits d’aigua que faciliten tant la relaxació com la tonificació després de l’exercici físic, i esport, pels dos amples carrils de natació de 25 metres de llargada i la zona especialment pensada per a la pràctica de l’aquagym.  Cal esmentar també el fet que s’ha pensat especialment en els més menuts, aquells que encara no han pres contacte amb l’aigua, i per ells es que s’ha dissenyat una piscina de nadons de 80 cms de fondària.

Això completa l’oferta presentada per AnyósPark amb la piscina de llargs (training pool) inaugurada al febrer.

Finalment un comentari referent a l’aigua i el seu tractament, el que comporta una característica esencial: tractada mitjançant sal, aquesta genera tots els fluids necessaris per mantenir una estricta higiene i al mateix temps es caracteritza per la innocuïtat amb pell i ulls.

Aquesta nit, 16 de juny, esteu tots convidats a conéixer l’AquaSpa. I des de ja que a gaudir-la de debó des de demà.

No related posts.

Dintre d’atletisme, com en la vida, les rutines ens esgoten i en particular els corredors, passen per períodes en els quals senten la necessitat imperiosa d’un descans, tant mental com físic, en les seves rutines, més enllà del punt que aquestes es trobin. És molt comuna que aquesta situació succeeixi després de la finalització d’una gran carrera, per la qual s’ha estat treballant durant mesos, com una marató, fent-se difícil després de la mateixa mantenir-se motivat, una vegada que es va complir amb l’objectiu. Per tant pot considerar-se aquesta, una situació natural, però altres vegades en diferents etapes d’un entrenament sorgeix una necessitat de parar, per sentir-nos esgotats, la qual cosa pot tenir variats orígens o factors, però no havent una qüestió física o de salut per mitjà, aquí els deixem algunes simples estratègies per a motivar-se.

Sortir de la rutina i solament gaudir: Exercitar-se simplement per diversió, sense preocupar-se de la formació després d’haver complert amb un calendari competitiu, només sortir a córrer i parar cada vegada que la seva ment o cos l’hi demani.

Temps de reducció i descans: Si executa un alt kilometraje setmanal (més de 30 milles per setmana), reduir el seu kilometraje en un 50% cada quatre setmanes i prendre almenys un mínim de dos dies de descans, abans de començar cada setmana, obtindrà un període de recuperació, que tant el seu cos, com la seva ment l’hi agrairan.

Complementar l’entrenament, alternant activitats: Participar en activitats distintes fora de l’entrenament, tals com nedar, caminar amb bicicleta o fer yoga, un o dos dies a la setmana li brinda als seus músculs un descans i també reactiven la ment.

Participar en una carrera per plaer, sense competir: De vegades és divertit gaudir d’un ritme fàcil sense exigències, sense cap pressió pel mig, tal vegada per a acompanyar als amics o éssers volguts encoratjant-los, més que per a sumar un assoliment personal, aquesta llibertat redundés en beneficis.

Canviar la seva ruta i les rutines: Si volem obligar-nos a l’avorriment, solament hem de fer sempre la mateixa rutina, corrent setmana a setmana pel mateix lloc, per la qual cosa canviar el recorregut estimula a gaudir més de l’entorn, així com canviar els horaris, afavoreixen a evitar l’esgotament mental.

Related posts:

1. Per què còrrer una cursa popular? (I)
2. Els dies de descans entre entrenaments
3. Què són els exercicis aeròbics?

Si no es dormen entre set i nou hores al dia, a més a més de tenir conseqüències en la salut, serà molt greu a llarg termini. Hi ha un munt de beneficis de dormir bé, i alguns a tenir en compte són:

1. Durant la nit el múscul creix. En aquesta etapa de recuperació és quan les denominades microlesiones provocades per l’entrenament sanen, i necessiten un temps mínim per a fer-lo. A més, durant les hores de descans el cos segrega una hormona del creixement, que ajuda a cremar grasses.
2. Durant aquest període, la provisió de sang als músculs es veu augmentada, i també es recupera el sistema immune del cos.
3. Es diu que un bon descans està relacionat amb la memòria i el temps de reacció. A més, els teixits són reparats i, òbviament, es veu disminuïda la necessitat de consumir cafeïna o begudes ensucrades per a sobrellevar el dia.

Per poder dormir bé durant la nit és necessari evitar tot el que contingui cafeïna en les hores prèvies al somni, com ho són el cafè, el te i moltes begudes gasoses. Per altra banda, és recomanable no entrenar immediatament abans d’anar a dormir, i sempre utilitzar el bany abans de fer-lo. Una altra cosa molt recomanada per poder dormir bé és obtenir foscor total, utilitzant màscares per als ulls si fos necessari. També es recomana escoltar música tranquilizante, prendre un bany calent, beure un te d’herbes, evitar les migdiades, utilitzar taps per a les oïdes i invertir en un bon coixí.

No related posts.

Ja sigui en l’exterior o en una cinta, hi ha certes coses que convé mantenir en ment sobre la postura i demés. Males formes poden resultar en lesions i fer que la carrera sigui molt més complicada del que hauria de ser.

Muscles: córrer amb els muscles aixecats i tibants limita el moviment dels braços (moure els braços crema quantitats significativament majors de calories al caminar i córrer que no fer-lo) i afegix estrès innecessari a l’exercici. Els muscles han d’estar relaxats sempre que es corri.

Peus: al córrer és important estar atents per la força amb la qual els peus arriben al sòl. No s’han d’anar donant trepitjades, perquè l’impacte és força addicional que el cos absorbeix, que pot acabar en majors lesions. El millor és córrer amb l’esquena estirada tractant d’aterrar amb suavitat. Cal tractar de no rebotar i que els peus es mantinguin sempre prop del sòl.

Posició: molta gent sol córrer inclinant-se molt cap a endavant. En realitat, no hi ha necessitat real de fer això quan es corre (a menys, clar, que s’estigui pujant). Inclinar-se massa cap a endavant afegix pressió a la part baixa de l’esquena i als genolls. Cal mantenir-se alçat.

Braços: moure els braços massa tampoc és una bona idea. Pot ser que no sigui rar veure gent corrent amb els braços i avantbraços en moviment frenètic, però pot acabar en lesions per diversos motius. El millor és deixar que els braços acompanyin naturalment el moviment.

I tu: quan fa que no ven a córrer a les màquines d’AnyósPark?

Related posts:

1. Córrer per la platja? Una bona idea!
2. El Bosu (2 de 2)
3. Una rutina de natació

A tot arreu es presenten dreceres per a aconseguir uns músculs espectaculars, però gens d’això pot assolir-se ràpidament d’un dia a l’altre. Encara així, es poden incorporar petits canvis en la nutrició que, amb el temps, seran una excel·lent inversió en l’estat físic.

Si bé entrenar és vital, sense els aliments adequats per a compensar això, no s’arribarà enlloc. Alimentar el cos com cal és una qüestió de costums, d’aprendre i desenvolupar els tipus d’hàbits en la dieta que no li deixen altra opció al cos més que respondre com un vol.

El cicle dels carbohidrats consisteix a limitar la seva ingesta per 4 o 5 dies i després disparar-la els següents dos dies. Quan es limiten les calories es perd grassa, però quan es limiten les calories i els carbohidrats a 100 grams o menys al dia per 4 o 5 dies, el cos entra en un cicle de crema de greixos que és influenciat tant per la menor ingesta de calories com per un canvi hormonal favorable. Quan s’inverteix el procés i augmenta la ingesta de carbohidrats a al voltant de 300 grams per dos dies, es duu encara més alt al metabolisme.

Només s’ha de tenir molt present que el consum de proteïnes ha de ser alt per a no danyar el teixit muscular.

No related posts.